PREGUNTES MÉS FREQÜENTS SOBRE ELS INCENDIS

Què és allò vermell que tiren els hidroavions quan hi ha foc al bosc?
Es tracta d'un producte retardant utilitzat generalment en l'atac indirecte dels incendis forestals. Es llença sobre zones no cremades per tal de crear una pel·lícula protectora sobre la vegetació que actua de barrera i que atura o frena l'avanç de l'incendi.


És veritat que en un incendi sempre he de tirar cap amunt de la pendent?
El comportament de l'incendi queda definit per uns paràmetres físics (velocitat de propagació, longitud de flama, intensitat lineal de flama i calor per unitat de superfície) que descriuen el moviment del front de flames i la transferència de calor de l'incendi. Aquests paràmetres físics estan condicionats al mateix temps per uns factors anomenats bàsics que són la meteorologia, la topografia, el combustible i l'ambient de foc.

El factor topogràfic es descompon en tres factors: l'orientació (exposició al sol), la rugositat i el pendent, sent aquest últim el més important a l'hora de determinar el comportament de l'incendi.

El pendent afavoreix la continuïtat vertical del foc entre els combustibles del sòl i les copes. De la mateixa manera, quan el foc es propaga pendent amunt, la longitud i la inclinació de les flames augmenta, fent que es trobin més a prop del combustible que queda per sobre del foc. Aquest fet provoca al mateix temps l'escalfament i la inflamació més ràpida del combustible per radiació i convecció, afavorint les condicions que fan augmentar la velocitat de propagació de l'incendi.

Així doncs, donat que el pendent afavoreix la longitud de flama i la velocitat de propagació, fent que el foc avanci més ràpid del que som capaços d'avançar nosaltres a peu, quan ens trobem en un vessant en el qual hi hagi un incendi per sota nostre, haurem de fugir cap als laterals del mateix.


Si estic a casa i s'apropa un incendi forestal, he de sortir o m'he de quedar a casa?
La resposta no és única. La decisió ha de ser presa de forma ràpida i responsable per les autoritats i els cossos de seguretat, ajudats pels coneixements dels tècnics, i avaluant tots els aspectes negatius i positius.

En el cas que el perill no sigui imminent, es pot plantejar l'evacuació com a la millor opció. Però si les rutes d'evacuació estan tallades pel foc, existeix una quantitat de fum important, o bé la població a evacuar és altament vulnerable (nens, gent gran o amb mobilitat reduïda), aleshores és probable que el confinament en condicions segures (soterranis, tancament de portes i finestres així com conductes de ventilació, etc.) sigui la millor opció.


Si venen els bombers o la policia a evacuar-me de casa meva, em puc emportar el meu animal de companyia?
Quan es dóna l'ordre per evacuar una zona també es compta amb que s'ha d'evacuar tots els ser vius com gats, gossos, ocells, conills, cavalls, vaques, corders, etc.


Hi ha focs forestals durant l'hivern a Andorra?
De forma senzilla, el foc es pot definir com una reacció química d'oxidació ràpida sobre material vegetal (en el cas dels incendis forestals) anomenat combustible. Aquesta reacció, anomenada combustió, consumeix oxigen i genera diòxid de carboni, vapor d'aigua en forma de fum i cendres, i allibera energia en forma de llum i de calor.

Per a poder iniciar aquesta combustió és indispensable introduir calor extern a un material combustible en presència d'un comburent (oxigen en el cas dels incendis forestals, ja que ens trobem en una atmosfera lliure). Aquests tres elements formen els costats del clàssic triangle del foc.

En aquest sentit, la disponibilitat del combustible per cremar depèn del seu contingut d'humitat. Els combustibles vius poden regular el seu contingut d'aigua tancant i obrint els estomes (si fa molta calor, tanquen estomes i eviten perdre aigua), però els combustibles morts no tenen aquesta propietat ja que són higroscòpics (guanyen i perden humitat segons augmenta o disminueix la humitat atmosfèrica). Per als combustibles vius, la pèrdua d'humitat està més influenciada pels antecedents hídrics (absència o no de precipitació anteriorment). En el cas dels combustibles morts, els antecedents meteorològics (precipitació i temperatura) seran determinants en la disponibilitat, primerament d'entrar en ignició i posteriorment de propagar-se.

La temperatura de l'aire influeix en el contingut d'humitat del combustible de forma que quant més calent és l'aire, menor serà la quantitat d'humitat del combustible. Aquest fet succeeix perquè quant més calent és l'aire, major quantitat d'humitat pot contenir: quan augmenta la temperatura de l'aire, aquest s'expandeix quedant més espais lliures i generant així una major demanda de vapor d'aigua, com els combustibles més humits. D'aquesta manera, els combustibles morts passen humitat a l'aire disminuint així el seu contingut en aigua, el que significa que el combustible s'asseca.

Per tant, els hiverns en què es produeixen llargs episodis anticiclònics, caracteritzats per absència de precipitacions i nuvolositat (major radiació solar i per tant major escalfament del combustible), afavoriran la disponibilitat del combustible per cremar.

D'aquesta manera, només l'existència d'una font de calor podrà generar l'aparició d'un foc forestal que podrà tenir una major o menor propagació en funció dels diferents paràmetres que regeixen el comportament del foc: topografia, meteorologia, combustible i ambient de foc.


Els bombers s'ajuden entre països si hi ha algun incendi forestal important?
Sí. Per incendis forestals o altres serveis molt específics, és força habitual que hi hagi col·laboració entre països veïns, ja sigui per falta de mitjans o per necessitats tècniques.


Si hi ha un incendi forestal important, puc anar de voluntari a apagar el foc? En cas afirmatiu, on m'he de presentar?
En el cas d'incendis forestals importants, és necessària l'ajuda de la població. En aquests casos, s'instal·la una secretari per inscriure les persones voluntàries, aquesta tasca està coordinada per Protecció Civil.


És veritat que si quedes intoxicat per un incendi, s'ha de beure llet?
És molt habitual sentir que s'ha de beure llet quan quedes intoxicat per un incendi, però no s'ha demostrat que sigui un bon remei. El que s'aconsella és consultar immediatament els serveis mèdics.


És veritat que si s'acosta el foc m'he d'ajupir a terra?
La raó d'ajupir-se a terra quan s'acosta el foc és per evitar d'una part la calor, ja que el lloc més fred sempre serà al terra, i per altra banda el fum, ja que el lloc amb menys fum continuarà sent a prop del terra.


Serveix tirar-se a una bassa si s'acosta el foc?
Si estem rodejats pel foc i no tenim cap altra sortida, el fet de tirar-se a una bassa i esperar que el foc passi ens pot evitar de patir cremades.


Quins requisits he de complir per a ser bomber?
Per presentar-se a les proves per ser bomber, fa falta el batxiller o equivalent, els permisos de conduir per a camions i vehicles d'emergència, una preparació física i uns coneixements del país per superar les diferents proves d'accés.


Hi ha bombers voluntaris a Andorra?
No, a Andorra no hi ha bombers voluntaris.


On puc portar els meus fills per a que aprenguin quines conductes de seguretat s'han de tenir en cas d'incendi?
Actualment no hi cap programa definit per tal qüestió.


A qui he de trucar si veig un foc o una columna de fum al bosc?
Si es veu una columna de fum al bosc, s'ha de trucar als bombers al telèfon 118 o al 112.


A quin telèfon he de trucar si tinc foc descontrolat a casa?
Si hi ha foc descontrolat a casa, s'ha de trucar als bombers al telèfon 118 o al 112.


Fins a quin punt són controlades les "cremes controlades"? Si no m'equivoco, són una de les principals causes dels incendis forestals, no?
Les condicions meteorològiques tenen una influència decisiva, tant en l'inici com en el comportament d'un incendi forestal. A major temperatura i velocitat del vent, i menor humitat ambiental i del combustible, major és el risc d'incendi forestal. En aquest sentit es parla, en argot tècnic, de la regla dels "tres trentes" per indicar condicions favorables a l'aparició d'un incendi forestal: temperatures superiors a 30ºC, vent superior als 30km/h i humitats relatives inferiors al 30%.

A part de les condicions meteorològiques en el moment de l'incendi, és important també el règim precedent de precipitacions. Llargs períodes de sequera generen un fort estrès hídric en la vegetació i afavoreixen l'aparició de combustibles morts, que per falta d'humitat cremen millor.

Per tant, és molt important realitzar les cremes controlades sota unes condicions de meteorologia, combustibles i topografia (condicions prescrites) adequades per assolir els objectius de la mateixa. És a dir que les cremes solament s'han de realitzar en un rang acceptable de temperatura, humitat relativa, humitat dels combustibles i direcció i velocitat del vent.

Encara que les cremes es realitzin en unes condicions favorables i a fi d'evitar un possible escapament del foc en el cas de canvis sobtats de vent o ignicions incorrectes, és recomanable realitzar línies de defensa perimetrals per tal d'ancorar la crema així com de disposar de línies d'aigua.


S'ha de demanar permís per fer una crema controlada?
Si es vol fer una crema controlada, s'ha de demanar permís al comú corresponent.


Per què quan bufes la flama d'una espelma el foc s'apaga, i quan bufes una brasa s'encén?
Per una part, quan bufem sobre un foc estem aportant un quantitat extra d'aire, i per tant d'oxigen, al sistema en combustió, afavorint així aquest reacció. Però per altra part, estem allunyant de la combustió els gasos que formen la flama.

Tant la combustió com la flama generen calor i necessiten estar per damunt d'una certa temperatura per mantenir-se. Si els gasos que formen la flama són allunyats molt ràpidament de la font de combustió, no rebran el calor necessari per inflamar-se i iniciar la reacció química. En el cas d'unes brases, per molt que bufem, o per molt vent que faci, no serem capaços d'allunyar tots els gasos generats per la combustió, i a més a més estem afegint aire renovat, fet que afavoreix aquesta combustió.

Quan bufem sobre una espelma, en canvi, estem allunyant suficientment els gasos de la combustió, impedint així que cremin. En aquest cas el calor de la combustió no és suficient per automantenir-se, sent necessària una aportació addicional de la flama. Cal afegir també que, en una combustió tan petita, la temperatura de l'aire que hi afegim ajuda a refredar tot el sistema, afavorint encara més l'aturada de la reacció.