CLIMATOLOGIA SINÒPTICA DELS INCENDIS FORESTALS
L'ocurrència d'incendis forestals es veu clarament marcada per la situació meteorològica de les hores-dies precedents a la ignició del combustible, ja que les condicions atmosfèriques determinen en gran mesura l'estat hídric de la vegetació que es pot veure afectada per un incendi. La forma com una o unes variables meteorològiques (temperatura, humitat, precipitació, radiació solar, vent...) es comporten sobre un sector es pot caracteritzar a partir de la identificació d'aquelles situacions meteorològiques (o mapes del temps) típics que afecten una regió, i veure quins d'ells estan normalment relacionats amb la ocurrència d'incendis forestals. Això és el que s'anomena una Classificació de Tipus de Circulació (CTC), metodologia que es tracta des de la disciplina dita Climatologia Sinòptica.
En aquest sentit, s'han identificat a partir de la documentació de l'arxiu dels Bombers d'Andorra, diferents situacions meteorològiques típiques que van associades a la ocurrència d'incendis forestals al Principat d'Andorra. Aquesta identificació, o classificació de tipus de circulació, s'ha realitzat tant a partir de l'anàlisi subjectiu dels mapes del temps corresponents als episodis trobats, així com a partir dels resultats obtinguts amb diferents classificacions automàtiques dels casos d'incendi, agrupacions basades en tècniques d'anàlisi estadístic multivariant. Part d'aquest anàlisi s'ha realitzat en l'àmbit de l'acció Europea COST733 "Harmonisation and Applications of Weather Type Classifications for European regions" (www.cost733.org).
Els resultats obtinguts ens permeten diferenciar els següents tipus de circulació que afavoreixen la ocurrència d'incendis forestals. Per a cada un d'ells, s'adjunta un cas seleccionat amb les característiques de la circulació atmosfèrica pel que fa Pressió en Superfície (SLP), geopotencial i temperatura a 500hPa (HGT i T a uns 5500 metres), geopotencial i temperatura 850hPa (HGT i T a uns 1500 metres), i geopotencial i humitat relativa a 700hPa (HGT i RH a uns 3000 metres).
1- Advecció de l'oest a nord-oest / vent de nord sobre Andorra
L'Anticicló de les Açores s'allarga en forma de dorsal en superfície sobre l'Europa sudoccidental, mentre que baixes pressions circulen d'oest a est i creuen el centre d'Europa. A escala sinòptica els vents són del nord-oest sobre la nostra zona, tot i que, l'efecte de la presència dels Pirineus fa girar els vents a component nord sobre la serralada. Com les condicions són, en general, d'estabilitat, la presència de nuvolositat quedarà restringida al vessant nord pirinenc, afectant en tot cas als sectors més septentrionals del Principat. El vent de nord, un cop sobrepassada la línia de carena principal pirinenca, es rescalfa i s'accelera, fent baixar la humitat i incrementar la temperatura especialment als sectors meridionals d'Andorra, on alhora, els cels són completament serens.
2- Anticicló Anglo-Cantàbric / vent de nord a nord-est sobre Andorra
Aquesta situació es caracteritza per un anticicló que domina entre el sud de les Illes Britàniques i el Cantàbric. Sobre els Pirineus, hi ha vents de nord a nord-est en superfície, també presents a 500 hPa al sector descendent de la dorsal anticiclònica. Les condicions meteorològiques que se'n deriven són similars que en el cas del patró 1, però amb temperatures no tant elevades, però humitats més baixes ja que el fluxe general és més sec. De nou, el vent, s'accelera a sotavent del Pirineu, reforçant-se en velocitat sobre el Principat d'Andorra.
3- Dorsal anticiclònica sobre Europa Occidental – Pantà Baromètric
Les condicions anticiclòniques s'extenen sobre tota l'Europa occidental gràcies a l'allargament de l'Anticicló de les Açores cap al continent, així com sovint la presència d'un pont anticiclònic que uneix aquest centre d'acció amb un anticicló a l'Europa septentrional. Marcada estabilitat per la presència d'una dorsal anticiclònica a nivells alts sobre la península Ibèrica i els Pirineus. Baix gradient bàric en superfície al nostre sector, podent considerar sovint aquesta situació com a pantà baromètric. Situació amb altres temperatures, brises, i alta insolació. En general podem considerar que en aquesta situació hi haurà manca de precipitacions, encara que no es descartable la formació de tempestes amb activitat elèctrica fruit de la persistència en el temps d'un marcat escalfament superficial.
4- Anticicló Escandinau - Dorsal anticiclònica en alçada
Un anticicló ben establert al sector del mar del Nord – mar Bàltic facilita l'extensió a 500 hPa de la dorsal anticiclònica sobre l'Europa occidental i fins a latituds força elevades. Això implica la presència de marcades condicions d'estabilitat atmosfèrica a l'Europa occidental, així com un bloqueig en la circulació de l'oest que facilita el descens de baixes pressions al sector de l'atlàntic, però que queden lluny d'influenciar la serralada Pirinenca. Condicions, com en el cas 2, de registres de temperatura superiors del normal per l'època, presència de brises de vall-muntanya, i alta insolació. Tampoc podem descartar la presència de precipitacions en forma de ruixats o tempestes, encara que la probabilitat és molt minsa.
5- Anticicló Mediterrani i depressió a baixes latituds sobre l'Atlàntic / vent de component sud sobre Andorra
Aquest patró està associat amb fluxs de component meridional, associats a la presència d'un anticicló a la Mediterrània occidental o a una baixa pressió a baixes latituds sobre l'Atlàntic. Es tracta d'una advecció d'aire marcadament càlid, i que sovint pot anar acompanyada de línies de tempesta que circulen de sud-oest a nord-est per la Península Ibèrica i que poden arribar a afectar a Andorra.
En resum podem dir que la presència i persistència de condicions sinòptiques que afavoreixen la presència individualment o de forma combinada de vent, baixa humitat relativa i temperatures afavoreixen la pèrdua de la humitat de la vegetació, facilitant la ignició en cas d'un desencadenant natural (llamps) o antròpics (cremes, espurnes, etc...). L'efecte d'assecament per part del vent seria especialment rellevant pels patrons 1 i 2, mentre que els valors de baixa humitat i altes temperatures serien més rellevants pels tipus 3, 4 i, sobretot, 5.
A continuació s'adjunten els mapes sinòptics associats a alguns dels incendis més importants que s'han donat a Andorra:
1 de juliol del 1973 a Ransol (CTC 4):
29 de juliol del 1984 a Sispony (CTC 5):
28 de març del 1986 a Llorts (CTC 1):
2 de setembre del 1986 al Port d'Envalira (CTC 2):
19 de març de 2000 a Encamp (CTC 2):
