ESTADÍSTIQUES DELS INCENDIS FORESTALS A ANDORRA

Base de dades

A partir dels informes d'actuació del Cos de Bombers d'Andorra, s'ha pogut constituir una base de dades sobre incendis forestals ocorreguts a Andorra entre els anys 1962 i 2005.






Els diferents camps que s'han considerat en la base de dades es detallen a continuació:

Camp

Explicació del camp

Risc

En aquest cas, el risc considerat és el d'incendi forestal, discriminació que es realitza perquè aquesta base de dades properament es completarà amb la resta de riscos naturals que s'han donat lloc a Andorra i on ha actuat el Cos de Bombers (inundació, despreniment, allau, terratrèmol, vent, pedregada, etc.).

Origen

S'especifica si el fenomen és d'origen natural, antròpic o bé desconegut.

Data

Data d'inici de l'incendi.

Hora

Hora d'inici de l'incendi. A partir de l'any 1996, l'hora que s'indica és la de l'alerta efectuada als Bombers. Anteriorment, aquesta informació és poc present.

Durada

Durada de l'incendi. Quan el camp queda buit significa que ha tingut lloc al llarg del dia indicat. Si ha durat més, s'indica el número total de dies (2 dies, 6 dies...) i només s'omple un registre. En el cas d'un incendi que s'ha tornat a encendre uns dies més tard després d'haver estat apagat, aleshores s'omplen 2 registres i en cada un s'indica en el camp de durada quin altre dia va cremar el foc.

Parròquia

Parròquia on ha cremat l'incendi.

Lloc concret

S'indica el topònim on ha tingut lloc l'incendi (nom de bosc, zona urbana, etc.)

Estructura forestal
afectada

En aquest camp, es poden escollir tres tipus d'estructures forestals: herbassar, matollar i bosc. En el cas de que cremi vegetació de 2 o 3 d'aquestes estructures, s'indica sempre la de càrrega de combustible més elevada (per exemple, en un incendi d'herbes i matolls, s'ha seleccionat “matollar”).

Vegetació afectada

Informació més específica de la vegetació cremada: herbes, roures, un pi, unes branques, etc.

Superfície afectada

Indicació de la superfície cremada quan aquesta informació es coneix (uns 100 m 2 , una petita extensió, etc.).

Danys materials

S'indiquen els danys causats en estructures no forestals, com per exemple en línies elèctriques, edificis, etc.

Número de ferits i morts

En aquests dos camps es comptabilitzen les possibles persones ferides i víctimes mortals.

Actuació bombers

Aquest camp correspon a una casella que s'activa o no segons si els bombers han actuat en l'incendi.

Mitjans emprats

Es detallen els mitjans emprats pels bombers en la seva actuació: quantitat d'efectius, tipus de vehicles utilitzats, etc.

Informació meteorològica

S'indiquen les dades meteorològiques que es tenen, com per exemple si un incendi ha estat provocat per un llamp, si hi havia molt de vent o es cita l'estat d'estrés hídric de la vegetació.

Observacions

En aquest camp s'hi transcriu i resumeix l'altra informació relativa a l'incendi


Estadístiques 1962-2005

S'han comptabilitzat un total de 1012 incendis entre el 1962 i el 2005, és a dir en 43 anys de dades, el que representaria una mitjana d'uns 23 incendis a l'any. Si mirem la distribució per estacions, l'estiu presenta la major freqüència (32% dels incendis), seguit de la primavera (29%). A la tardor i a l'hivern és menys freqüent que hi hagin incendis (amb un 19 i un 20% respectivament). Amb tot, cal destacar que la diferència de percentatges entre les 4 estacions és baixa.




Si ens interessem per la freqüència mensual dels incendis, és d'interès observar que el mes on es donen lloc més incendis és el març (15%) i no pas algun mes estiuenc, tal com el juliol i l'agost de juliol, que de fet amb 12% i 11% respectivament dels incendis a Andorra, són els següents mesos amb més freqüència d'incendis. Els mínims corresponen als mesos de novembre i desembre, seguits del maig.




Si ens centrem en els incendis provocats per llamps, veiem clarament que tots s'han produït entre els mesos de maig a setembre, sobretot al juliol i l'agost. El creixement de tempestes als Pirineus, directament relacionat amb el cicle diürn de la radiació solar i la generació de convecció marcada, facilita la ocurrència d'activitat elèctrica associada a la dinàmica dels cumulonimbus, que és una de les causes dels incendis a l'estiu.




Si mirem ara els incendis d'origen antròpic, torna a aparèixer que el mes de març és el que presenta més freqüència d'incendis. Les cremes “controlades” d'aquest període apunten com la principal causa d'ignició en aquestes dates.


Pel que fa a l'hora d'inici dels incendis, cal dir que casi els dos terços dels 1012 incendis registrats en la base de dades no presenten aquesta informació. Només a partir de l'any 1996 es quan apareix de forma constant aquesta dada en els informes d'actuació dels Bombers d'Andorra. Abans d'aquesta data, no hi havia molta informació sobre l'hora.

Així, si mirem a quin moment del dia s'han iniciat els 383 incendis que posseeixen aquesta informació, es pot dir que la majoria d'incendis s'han iniciat entre les 16 i les 17h, poc després del moment més calorós del dia, així com en el període habitualment més actiu de les tempestes de cicle diürn. Més de la meitat dels 383 incendis (el 57% exactament) s'han iniciat en la franja horària compresa entre les 14h i les 21h. Durant la matinada és quan es donen lloc menys incendis.

Cal remarcar, no obstant, que l'hora que s'indica en els informes d'actuació dels Bombers correspon a l'hora en què se'ls hi ha efectuat l'alerta. Per tant, existeix un petit decalatge entre l'hora indicada i l'hora real d'inici dels incendis que s'han vingut a produir una mica abans de l'hora indicada.


Si ens interessem per l'origen dels incendis ocorregut a Andorra, podem veure que només un 4% han sigut d'origen natural (originats per llamps) i un 18% d'origen antròpic (generalment cremes d'herbes que s'han descontrolat), mentre que per la resta, més dels tres quarts dels incendis, el seu origen és desconegut.


Si distribuïm els incendis per parròquies podem veure que a Andorra la Vella és on s'hi han registrat més incendis, concretament 257 que equivalen a un 26 % del total. Seguidament, a les parròquies d'Escaldes-Engordany, Sant Julià de Lòria i la Massana s'ha donat lloc gairebé la mateixa quantitat d'incendis (al voltant d'un 15% d'incendis en cadascuna), mentre que a Canillo, Encamp i Ordino és on menys incendis han cremat (sector septentrional del Principat). Dels 1012 incendis registrats en la base de dades, 36 no tenen la parròquia especificada, en la majoria dels casos perquè la informació sobre el lloc donada en els informes d'actuació dels Bombers d'Andorra no era prou clara.


Els incendis que han tingut lloc a Andorra en aquests 43 anys de dades han afectat diferents estructures forestals. En la base de dades s'han separat segons tres tipus de vegetació, de més a menys càrrega de combustible: bosc, matollar i herbassar. Aquest darrer tipus de vegetació és el que més ha cremat a Andorra (44%), mentre que la resta d'incendis s'han donat en boscos (26%) i matolls (13%). Una part considerable (17%) han estat incendis pels quals l'estructura vegetal no surt especificada en els informes d'actuació dels Bombers.




Si observem la distribució dels incendis segons l'estructura forestal afectada i també el seu origen, es pot veure que la majoria dels incendis naturals han afectat boscos. Aquest tipus d'incendis s'entén perquè engloba els focs provocats per l'impacte de llamps sobre arbres en zones boscoses.




Pel que fa als incendis d'origen antròpic, també semblaria que la majoria han afectat boscos, però cal tenir en compte els 397 incendis d'origen desconegut que han afectat herbassar. Quan s'ha entrat aquesta informació en la base de dades, s'ha pogut constatar que la gran majoria d'incendis d'herbassar semblaven cremes d'herbes per les quals no s'indicava que la causa era antròpica però quedava bastant clar que es tractava de cremes “controlades”. Per tant, es pot considerar que la majoria d'incendis d'origen antròpic haurien afectat zones d'herbassar.

Dels 1012 incendis registrats a Andorra entre el 1962 i el 2005, només es coneix la superfície cremada per a 156 d'ells. Aquestes dades d'extensió indiquen superfícies d'1 m2 fins a 100 hectàrees d'extensió i es reparteixen de la següent manera: 24% dels incendis han afectat petites extensions de terreny (menys de 10 m2), 28% han cremat superfícies de 10 a 100 m2 , 25% de 100 a 1.000 m2, 15% de 1.000 a 10.000 m2 i finalment només 8% han cremat més d'1 hectàrea de vegetació.



Malgrat aquesta repartició (que no demarca alguna extensió en particular, sinó que aproximadament de cada 4 incendis n'hi ha 1 de petit, 1 de mitjà, 1 de gran i 1 de molt gran), cal dir que hi ha una manca de dades important ja que aquesta informació només correspon al 15% de la totalitat dels incendis. Podem pensar que molt possiblement la quantitat d'incendis amb menys de 10 m2 d'extensió es veuria incrementada ja que en la base de dades hi ha una gran quantitat de petits incendis d'herbes i matolls pels quals no s'especifica la superfície afectada.

Un aspecte important dels incendis forestals a Andorra és que no han causat cap víctima mortal. Els danys han estat en la vegetació i avui en dia, encara hi ha zones del país on s'hi veuen les conseqüències d'aquests incendis. A continuació es detallen alguns dels incendis més destructius que han afectat el país:

- 1 de juliol del 1973 a Ransol:
Incendi al bosc dels Plans de Ransol amb una superfície cremada de 2 km de llarg per 500 m d'amplada, equivalent a 100 hectàrees. El vent va complicar les tasques d'extinció i es va necessitar l'ajuda de voluntaris i de gent manada pel Cònsol de Canillo. És l'incendi de més gran extensió que s'ha patit al país.

- 29 de juliol del 1984 a Sispony:
Incendi al bosc de la Quera, a l'obaga de Sispony, que més d'una trentena de bombers van tardar 7 dies en extingir i que va cremar unes 70 hectàrees de bosc.

- 28 de març del 1986 a Llorts:
Incendi de 2 dies al bosc del Cresp, a Llorts, cobert per el 90% d'un estrat matossar amb escobes (Genista balansae) i boixos (Buxus sempervirens). El foc va cremar 12 hectàrees de terreny, va ésser engendrat a la carretera segundària Ordino el Serrat i es va estendre fins a les bordes de Sedornet.

- 2 de setembre del 1986 al Port d'Envalira:
Incendi d'herbes a la zona de la costa del Port d'Envalira, engendrat per un abocador d'escombreries. Els bombers van necessitar 2 dies per extingir el foc que va cremar una superfície de 20 hectàrees.